La teva cistella
Ja no hi ha articles a la cistella
Atellier Anda Daane Dole
Bea, Damienne, Dephi, Binta, Gisele, Mame Sona i Delphine són les 7 dones que hi ha darrera de les peces de #weliweli.
Des que van començar amb aquest projecte, es senten autosuficients, empoderades, felices de poder treballar en quelcom que les apassiona i cada vegada saben gestionar millor el seu negoci.
Les nostres bases són la comunicació, el respecte i la democràcia.
Amb la distància el nostre mètode de comunicació és mitjançant el WhatsApp; àudios, vídeos, fotos i llargs texts ens acompanyen. Ens truquem cada quinze dies com a mínim, per anar fent el seguiment de tot.
Abans de posar-nos a treballar ens agrada saber com estem i què necessitem per treballar millor, així que cada x temps revisem les condicions i els salaris.
Totes les decisions les consensuem amb tot l'equip. Elles s'organitzen internament com volen, els horaris, les vacances, els dies de baixa, festius, etc. Com que s'adapten tant a les seves necessitats, són poques les vegades que coincideixen totes al taller. Això els hi permet conciliar millor la vida laboral, personal i familiar.
Per mi, són tot un exemple de treball digne i respectuós!
Dola Mbobda
Ella és la nostra última incorporació al equip. La Dola és de Camerun i des de fa un temps viu a Solsona.
A Camerun es dedicava principalment al turisme. Després se'n va anar a viure a la Índia durant quatre anys i allá va ser on va començar a cosir de manera més professional.
La Dola s'encarrega dels productes customitzats com les dessuadores de cotó orgànic. També s'ocupa de fer arranjaments si s'escau i d'alguns altres petits productes com les mascaretes.
Ella també treballa la bijuteria combinant un estil indi i africà, troba les seves creacions al nostre apartat de Mama Dola's Shop. (Proximament)
LA HISTÒRIA DE LA TELA WAX
El nostre distintiu és la tela wax i per això et volem explicar una mica de la seva història i d’on prové.
La tela wax és una tela de cotó encerat.
Inicialment l’origen d’aquesta tela prové d’Indonèsia i la seva tècnica del bàtik (aplicació de cera a un pany per crear un patró).
Va ser al segle XIX, quan els holandesos van reclutar soldats d’Àfrica occidental, principalment de Ghana, per reforçar el seu exèrcit a Indonesia, que va començar l’interès per aquesta tècnica i teixits.
Els africans són els primers que comencen a imitar aquesta tècnica creant patrons que identifiquen la seva vida quotidiana. Els holandesos al veure l’interès que despertaven aquests teixits, comencen a crear-los ràpidament sense un bon resultat. És a finals del segle XIX que aconsegueixen crear la primera impressora tèxtil amb un mètode d’aplicació de resina total. L’objectiu principal d’Holanda és intercanviar els teixits wax per matèries primes d’Àfrica.
A partir d’aquí els holandesos creen diferents fàbriques de tela wax a Ghana, Togo, Costa de Marfil, Sudàfrica, entre altres. També ràpidament creix l’interès dins del continent tant per la creació de fabriques, com la compra i venda de les teles.
Al segle XX, Xina descobreix aquest mercat potencial i decideix començar a explorar el món de la tela wax imitant els patrons de dibuix i finalment els propis segells de cada marca, aconseguint així, fer-se amb aquest mercat, al oferir uns preus molt més baixos i amb menor qualitat.
Això provoca una crisi en el sector tèxtil de tota Àfrica i conseqüentment són moltes les fàbriques de teixits que entre el 2000 i el 2016 han de tancar. Aquest va ser el cas de SOTIBA, la indústria tèxtil de Senegal, que va haver de tancar al 2014.
A dia d’avui, el mercat de la tela córrer per tot el continent. Trobem que algunes encara procedeixen d’Àfrica de països com: Nigèria, Tanzània, Costa de Marfil, Mali, Níger, entre d’altres. Encara que Xina va entrar al mercat, és Holanda qui a dia d’avui ofereix les teles wax de més qualitat en tot el mercat.
EL DIA A DIA A L'ATELLIER
