El nostre distintiu és la tela wax i per això et volem explicar una mica de la seva història i d’on prové.
La tela wax és una tela de cotó encerat.
Inicialment l’origen d’aquesta tela prové d’Indonèsia i la seva tècnica del bàtik (aplicació de cera a un pany per crear un patró).
Va ser al segle XIX, quan els holandesos van reclutar soldats d’Àfrica occidental, principalment de Ghana, per reforçar el seu exèrcit a Indonesia, que va començar l’interès per aquesta tècnica i teixits.
Els africans són els primers que comencen a imitar aquesta tècnica creant patrons que identifiquen la seva vida quotidiana. Els holandesos al veure l’interès que despertaven aquests teixits, comencen a crear-los ràpidament sense un bon resultat. És a finals del segle XIX que aconsegueixen crear la primera impressora tèxtil amb un mètode d’aplicació de resina total. L’objectiu principal d’Holanda és intercanviar els teixits wax per matèries primes d’Àfrica.
A partir d’aquí els holandesos creen diferents fàbriques de tela wax a Ghana, Togo, Costa de Marfil, Sudàfrica, entre altres. També ràpidament creix l’interès dins del continent tant per la creació de fabriques, com la compra i venda de les teles.
Al segle XX, Xina descobreix aquest mercat potencial i decideix començar a explorar el món de la tela wax imitant els patrons de dibuix i finalment els propis segells de cada marca, aconseguint així, fer-se amb aquest mercat, al oferir uns preus molt més baixos i amb menor qualitat.
Això provoca una crisi en el sector tèxtil de tota Àfrica i conseqüentment són moltes les fàbriques de teixits que entre el 2000 i el 2016 han de tancar. Aquest va ser el cas de SOTIBA, la indústria tèxtil de Senegal, que va haver de tancar al 2014.
A dia d’avui, el mercat de la tela córrer per tot el continent. Trobem que algunes encara procedeixen d’Àfrica de països com: Nigèria, Tanzània, Costa de Marfil, Mali, Níger, entre d’altres. Encara que Xina va entrar al mercat, és Holanda qui a dia d’avui ofereix les teles wax de més qualitat en tot el mercat.